Quan anàvem a Cambrils a comprar al mercat o a la peixateria l’avi i jo aprofitàvem per visitar el perruquer. Esperàvem el nostre torn tot llegint el diari o alguna revista. L’avi ja tenia el pèl blanc i jo, que encara no, em rapava o me’l tallava a l’estil punki (pèls en punxa). Sortíem tots dos amb el nou look, agafats de la mà, a continuar amb les compres del dia. Una de les compres habituals i obligades era la de baixar a Montbrió a comprar el diari al quiosc on venien les espardenyes com les de l’avi (sempre he cregut que les comprava allà), el pa al forn, la carn al mercat i les begudes al “colmado”. Era mítica la gasosa “La Cambrilense”, suposo que d’aquí devia venir la meva famosa “mam a ioia” (aigua amb gasosa) que jo bevia de ben petit. També estaven boníssims els croissants del forn de Montbrió, que van formar part del meu esmorzar durant molts estius seguits. De l’avi n’he aprés moltes, moltíssimes coses. Pel que fa al menjar i beure, ja que estic tocant aquest tema, el porró és una de les seves especialitats. Ell normalment prenia el vi de taula en porró, però als estius a Botarell hi posàvem una bona i fresca clareta. Jo, experimentant, darrerament n’utilitzo un de petitet per fer un glop de Garnatxa en acabar els àpats o per acompanyar les postres. Parlant de vi, i de les coses que es poden arribar a fer amb ell, jo em quedo amb el pa amb vi i sucre que fèiem a Botarell, amb aquell pa tan bo, amb aquell vi de cooperativa i amb aquell sucre tan... bé, amb aquell sucre tan bo. El vi, per cert, l’anàvem a comprar a la cooperativa de Riudecanyes o a la de Montbrió a base de garrafes de cinc litres. Aquell mateix vi devia ser el que posava a la seva bota de cuir per anar al Camp Nou o d’excursió... i posar al seu porró als hiverns de Gavà. Una altra especialitat culinària de l’avi, de la que tots en gaudíem, era la seva famosa paella. Gran, groga, plena de bitxos (de Cambrils) i molt, molt gustosa. Feta a la barbacoa de Botarell, sota el sol de l’estiu però protegit pels dos arbres plantats per ell mateix estratègicament per fer ombra mentre s’estava al foc cuinant. Tothom que la tastava repetia i coincidia en que era una de les millors paelles que havia tastat mai. Una de les seves curiositats culinàries eren les carxofes crues amb oli que menjava per sopar... són una delícia!