comiat

En fi, no pretenc que això sigui el recull definitiu dels records de l’avi, ni molt menys. Entre d’altres motius perquè la meva memòria no arriba a tot arreu on jo voldria... i em sabria greu voler escriure-ho tot i deixar-me alguna cosa important per explicar. Acabeu de llegir tot un seguit de vivències escrites en l’ordre en que em venen al cap, podríem dir que estan ordenades sense cap ni peus, però ordenades amb el cor. Així doncs, com he dit a l’inici, la idea és fer créixer el blog amb les vostres aportacions i comentaris i, si m’animo, ja continuaré escrivint més endavant. Recordeu, recordeu-lo i escriviu.

...

En memòria d’un bon home, d’un gran home. Jo he tingut la gran sort de tenir-lo com a avi, cosa que em fa sentir molt afortunat. Ara, la meva tasca serà explicar als meus fills i als meus néts qui era el meu avi. Perquè sóc com sóc en gran part gràcies a ell. Perquè en cada victòria del Barça ell serà present en el meu pensament, i no podré evitar que una llàgrima em recordi com l’he arribat a estimar.