De partits n’hi havia per tots els gustos. A mi m’atreien especialment aquells Gampers de quatre partits en dos dies. Més que pel futbol en sí mateix, per l’estona que passava amb els meus avis i, perqué no dir-ho, pel fet d’estar al Camp Nou, la meva segona casa, més temps que en una jornada “normal”. Aquells dies de més de quatre hores em repassava les bosses de cacaus de dalt a baix i, si no portàvem sopar de casa, acostumàvem a comprar un entrepà de botifarra, de la que fan tan bona a l’Estadi. L’avi s’encarregava de la beguda i portava la seva bota plena de vi, que anava passant de mà en mà per la nostra filera de seients. A més, venien equips atractius, tipus Boca Juniors, cosa que, anys més tard, i coincidint amb el canvi a partit únic, es va perdre i es va passar a convidar als equips per pagar fitxatges. Darrerament, però, en Laporta ha tornat a creure en el Gamper i ha portat equips de gran nivell com el Milan, la Juve o el Bayern de Múnich, situant-lo de nou en el lloc del que no hauria d’haver sortit mai, entre els tornejos d’estiu més prestigiosos d’Europa. Ara que l’he anomenat, no puc continuar escrivint sense fer notar que l’avi no era gaire “amic” del nostre actual President. Però, tot i això, es va emocionar molt quan el Sr. Alfons Godall, vicepresident de l’Àrea Social del FCBarcelona, va venir fins a Gavà a fer-li entrega de la insígnia d’argent i el diploma pels vint-i-cinc anys com a soci del Club. Vint-i-cinc anys! Això vol dir des del 1981! El dia que jo celebri aquest aniversari serà com un homenatge, un altre, a ell. Tornant al que parlava abans, el millor partit de tots els que es poden viure al Camp Nou era, és i serà sempre un Barça-Madrid. En aquest partit, la ieia sempre es quedava a casa per no patir, així que aquell dia tan especial venia algú “diferent” amb nosaltres. Quins nervis! El vivíem molt intensament: els preparatius, el camí cap el camp, el partit i... la victòria! L’avi es gravava els partits més importants en VHS, i molts d’aquests eren “barças-madrits”. Al dia següent, els tornava a veure sencers, això si haviem guanyat...